Les entitats i els municipis del Penedès celebren que el Quart Cinturó no passi per la comarca

– El Quart Cinturó finalment no entrarà a la comarca del Penedès 

– Els agents i municipis del territori mostren satisfacció pel tancament del Quart cinturó al corredor d’Abrera i passen pàgina a una reivindicació que ha durat anys

El passat mes d’abril, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) anunciava la redacció de l’estudi informatiu “Connexió de l’autovia B-40 amb la autovia A-2 i l’autopista AP-7 a Abrera i Martorell”, que posava fi a una de les principals reivindicacions de la Plataforma DIV Penedès. Aquesta plataforma, creada al juliol del 2018 pel seguiment del nou Pla Territorial Parcial del Penedès i liderada per la patronal del Cava AECAVA, UVIPE-AVC i el CEPVI, juntament amb altres associacions del territori com “Espiells Terra de Vi” creada al 2021, han estat treballant conjuntament perquè el Quart Cinturó no entri a la comarca del Penedès.

Més de 150 agents socials del territori adherits a la Plataforma DIV Penedès han treballat els darrers anys per denunciar l’obsolescència de l’entrada del Quart Cinturó a la comarca.  Després de mesos d’anàlisi i estudi, a l’abril del 2020 la Plataforma va presentar un seguit de treballs desenvolupats per un conjunt de professionals de l’urbanisme i la planificació territorial que tenien com a objectiu incidir en el futur Pla Territorial, a fi d’aportar coneixement i sensibilitat respecte al sector vitivinícola, i la seva transcendència en el territori del Penedès. 

Fruit d’aquests treballs i amb els resultats damunt la taula, les entitats i representants dels municipis han organitzat una trobada per celebrar l’anunci del Mitma.  

Damià Deàs, president d’AECAVA i representant de la Plataforma DIV Penedès i Maite Esteve, presidenta de l’associació “Espiells Terra de Vi” destaquen que “el que s’ha aconseguit és gràcies a la unió de molta gent del territori que ha remat en una única direcció per evitar efectes devastadors sobre l’espai vitivinícola”. Jordi Ferrer, Alcalde de l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons, diu que “el tema del Quart Cinturó ens preocupava moltíssim a nivell de municipi perquè ens destrossava el territori. S’ha lluitat molt per part de la Plataforma, totes les entitats adherides i també la ciutadania i aquesta cloenda és la millor possible”. L’Alcaldessa de Gelida, Lluïsa Llop, també s’afegeix a la satisfacció: “el territori del Penedès és un territori que costa molt esforç mantenir-lo tal com el tenim ara i no tenia cap sentit que el Quart Cinturó passés per aquí i ho canviés tot. La notícia que no passarà pel Penedès fa que el neguit que teníem desaparegui”. Per la seva banda, l’Alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Ton Amat, ha declarat que “aquesta notícia era molt esperada a Sant Sadurní perquè era el lloc on acabava el ramal. Tothom ha entès que treballant conjuntament es poden aconseguir grans fites; però no hem d’abaixar la guàrdia: hem de seguir treballant per les planificacions del territori, tan importants per al Penedès: infraestructures, renovables… “.

La Plataforma DIV Penedès celebra la licitació d’un estudi per part del Mitma per al tancament del 4rt cinturó al corredor d’Abrera

– El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) acaba d’anunciar que licita, per un import de 1,8 milions d’euros, el contracte de serveis per redactar l’estudi informatiu “Connexió de l’autovia B-40 amb la autovia A-2 i l’autopista AP-7 a Abrera i Martorell” 

– El tancament del 4rt cinturó al corredor d’Abrera és l’opció defensada des d’un inici per la Plataforma Defensem la Identitat Vitivinícola del Penedès

Segons informacions publicades per el Mitma, l’estudi informatiu té per objecte estudiar la solució a la limitada capacitat de l’actual Enllaç d’Abrera per connectar les autovies A-2 i B-40. La finalitat de l’estudi serà la de “definir i comparar diferents alternatives per a la construcció d’un corredor que permeti garantir de manera fluida, còmoda i segura els moviments entre Barcelona, Terrassa, Lleida i Tarragona”. Segons el Mitma, la proximitat de l´enllaç amb el nucli urbà d’Abrera impossibilita una solució mitjançant actuacions locals, destacant que l’autovia A-2 presenta un grau considerable de congestió al seu pas per la zona industrialitzada entre les poblacions de Martorell i Abrera, que limita l’activitat existent.

L’anunci de la licitació d’aquest estudi informatiu ha estat rebut com una molt bona notícia per part de la Plataforma DIV Penedès. Segons declaracions dels representants de la Plataforma, “aquesta iniciativa encaixa totalment amb la que ha estat, des d’un inici, la primera i única opció possible que hem defensat a la problemàtica del 4rt cinturó”, i afegeixen “un 4rt cinturó tancat al corredor d’Abrera, evitaria entrades expansives cap el Penedès, amb efectes que podrien ser devastadors sobre l’espai vitivinícola, tan reconegut i escàs, si més no en entorns metropolitans, en el conjunt d’Europa”.

La Plataforma DIV Penedès, que va ser creada pel seguiment del nou Pla Territorial Parcial del Penedès, està liderada per la patronal del Cava AECAVA, UVIPE-AVC i el CEPVI. La Plataforma compta amb l’adhesió més de 150 agents socials del territori.

La Plataforma DIV Penedès publica una síntesi de les seves propostes pel Pla Territorial del Penedès

• La Plataforma defensa que es contempli com a opció tancar el 4rt cinturó al corredor d’Abrera

CONSULTAR EL DOCUMENT (clica aquí)

Aquesta setmana s’ha presentat el resum dels treballs desenvolupats per un conjunt de professionals de l’urbanisme i la planificació territorial amb el mandat de la Plataforma DIV Penedès. L’objectiu dels treballs és incidir en la millora del Pla Territorial, a fi d’aportar coneixement i sensibilitat respecte al sector vitivinícola, i la seva transcendència en el territori del Penedès.

Els treballs presentats s’han agrupat en cinc grans àrees: l’anàlisi sobre els aspectes relatius a mobilitat i transport, la qualitat paisatgística, l’anàlisi sobre les estratègies d’assentaments i sectors d’activitat, sobre els espais oberts i finalment l’anàlisi econòmica. L’equip de treball ha estat format per professionals que podrien formar part del mateix desenvolupament del Pla, ja que tots ells són col·laboradors de l’administració en planejament urbanístic i territorial en l’actualitat.

Els estudis conclouen en la obsolescència, per innecessària, de l’entrada del 4rt cinturó al Penedès. També demanden la major permeabilitat d’una A7 (actual AP7) prevista sense peatges, i una N340 amb un caràcter més local. La proposta presentada tanca el 4rt cinturó en el corredor d’Abrera, evitant entrades expansives cap al Penedès, amb efectes devastadors sobre aquest espai vitivinícola.

En el mateix sentit, els estudis sobre els sistemes d’assentaments s’allunyen de les dinàmiques expansives i mostren que hi ha reserva de sòl al Penedès per gairebé cent anys en el cas de sòl residencial, i més de 30 anys pel sòl d’activitat. Aquesta contenció ve també reforçada pels estudis econòmics, que emmarquen la vinya en tota la seva cadena de valor. La demanda de la protecció de la vinya, més enllà de l’estricte conreu, també es resol amb una adequada proposta d’ordenació dels espais oberts, sense competència entre els valors a protegir, proposant que superi l’escala municipal, prenent les unitats de paisatge com l’entitat bàsica de la seva ordenació.

Els estudis són el resultat de l’empenta i el lideratge de la societat civil del Penedès i del teixit associatiu, empresarial i sindical, que han fet un esforç majúscul per aportar al Pla Territorial una mirada diferent a la que se’ls hi presentava, posant en valor l’espai vitivinícola.

Aquests estudis presentats tenen un caràcter propositiu, per millorar i enriquir els treballs que el Departament de Territori està desenvolupant, amb l’objectiu d’incorporar el valor del sector vitivinícola en la configuració del futur de la Vegueria i procurant per la millora del conjunt del Penedès.

De cara al futur, a la Plataforma considerem que la nostra contribució no s’acaba en el present document, ni en les propostes que conté, i per tant mantindrem el compromís de participació, exercint-la, en l’elaboració del Pla Territorial.

S’han presentat els resultats dels treballs de la Plataforma DIV Penedès

•  L’objectiu dels treballs és aportar coneixement i valor al futur Pla Territorial Parcial de l’Alt Penedès

 El passat 11 de juny va tenir lloc la jornada de presentació de resultats organitzada per la Plataforma “Defensem la Identitat Vitivinícola del Penedès” (Plataforma DIV Penedès) al Centre d’Interpretació del Cava de Sant Sadurní d’Anoia. En aquesta jornada es van exposar les primeres conclusions dels treballs de l’equip de tècnics. L’objectiu dels estudis és, principalment, el d’aportar valor i coneixement a la redacció del futur Pla Territorial Parcial de l’Alt Penedès (PTPP), posant el focus en el caràcter vitivinícola del Penedès.

La primera ponència, dirigida per l’economista Miquel Morell (Promo Assessors Consultors S.A.), va presentar una anàlisi econòmica de la cadena de valor de la vinya, com element necessari i territorialitzat. Aquesta anàlisi té principalment la finalitat de posar en valor i quantificar econòmicament l’espai de la vinya. Aquesta és la primera vegada que s’introdueix una visió econòmica tan específica en un pla territorial, fet que aporta un nou element de coneixement que la Plataforma DIV Penedès vol que s’incorpori en el futur Pla Territorial.

La segona ponència va estar elaborada per l’enginyer de camins Jordi Julià ( Trn Taryet), i presentada per l’enginyer de camins Robert Vergés. En aquest cas, l’estudi es va centrar en analitzar la xarxa viària del Penedès. Julià fa un recorregut històric dels plans d’infraestructures per centrar l’origen dels traçats actuals i proposats, que en alguns casos, com en el del Quart Cinturó, responen a previsions de models d’assentaments que no s’han arribat a produir -i ni se’ls espera. Així, l’anàlisi demostra i conclou la innecessarietat de mantenir una via d’alta capacitat, com seria el traçat del Quart Cinturó al Penedès, davant d’un horitzó immediat d’absència de peatges a l’A-7. Concretament, es proposa resoldre el final del Quart Cinturó en l’àmbit de la ròtula Martorell-Abrera.

En la tercera ponència de la jornada, presentada per l’arquitecte urbanista Sebastià Jornet (Jornet Llop Pastor Arquitectes), es va presentar una anàlisi dels assentaments residencials i d’activitat del Penedès. L’estudi ha posat en relleu l’excés de sòl urbanitzable, estimant que existeix una reserva de sòl residencial planificat, suficient per abastir els propers 100 anys, proposada alhora amb molt baixes densitats. També conclou la suficiència de sòl d’activitat planificat, que és més del doble del que hi ha actualment. En aquest context es qüestiona la necessitat de les noves infraestructures pensades per donar servei a creixements que en principi no s’han de produir.

La quarta ponència del dia va estar dirigida per l’arquitecte paisatgista del Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola, el Dr. Miquel Vidal, que va presentar per primera vegada -com a element de coneixement també innovador- una metodologia per desenvolupar un atles de qualitat paisatgística de la vinya, i per l’avaluació de les pertorbacions en aquest espai.

Finalment, la darrera ponència va ser exposada per l’enginyer agrònom, Ignasi Grau (Igremap SLP). En aquest cas, es va presentar una proposta d’ordenació dels espais oberts plantejant, entre d’altres, una lectura conjunta de l’espai vitivinícola. Concretament, el que es suggereix és categoritzar els espais oberts en tres classes de sòl: els d’especial protecció, els protegits i els sòls ordinaris, evitant una excessiva fragmentació i compartimentació de les propostes que s’han portat a terme fins ara.

La Plataforma DIV Penedès compartirà el resultat d’aquests treballs amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, amb qui ja ha mantingut reunions, i on s’ha manifestat la voluntat d’escoltar les propostes elaborades i la possibilitat, si s’escau, d’incorporar-les al futur Pla.

Sessió de presentació dels treballs de la Plataforma “Defensem la Identitat Vitivinícola del Penedès”

• El proper 11 de juny a les 10:00h al CIC Fassina (Carrer de l’Hospital, 23, Sant Sadurní d’Anoia) es presentarà el resultat dels treballs realitzats per la Plataforma.
• L’objectiu dels treballs és reforçar la dimensió vitivinícola del Penedès en el marc de la redacció del nou Pla Territorial Parcial de l’Alt Penedès.

Per encàrrec de la Plataforma liderada per les patronals del cava i el vi Institut del Cava, Pimecava i UVIPE (Unió Vinícola del Penedès) i per CEPVI (Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola); des del mes de setembre, un grup de professionals ha estat treballant en un document que té la voluntat d’incidir en les bases del futur Pla Territorial. En coherència amb l’esperit de la Plataforma, que és el de participar activament en l’elaboració d’aquest pla, aquest equip de treball s’ha centrat en la realització de continguts per aportar al futur PTP Penedès.

Fruit d’aquests mesos de treball, aquest grup ha elaborat les seves aportacions des de cinc mirades complementàries: l’Econòmica (elaborat per l’economista Miquel Morell, de Promo Assessors Consultors SA, la d’Infraestructures (elaborat per l’enginyer de camins Jordi Julià, de Trn Taryet), la de Paisatge (elaborat per l’arquitecte Dr. Miquel Vidal, del Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola), la dels Espais oberts (elaborat per l’enginyer agrònom Ignasi Grau, d’Igremap SLP) i la dels Assentaments (elaborat per l’arquitecte Sebastià Jornet, de Jornet Llop Pastor Arquitectes). L’equip ha comptat, a més a més, amb l’asessorament jurídic de l’advocada Rosa Fornas, d’Urbanland&Projects.

Aquests treballs es faran públics el proper 11 de juny de 10:00h a 13:20h al CIC Fassina de Sant Sadurní d’Anoia i es presentaran també al Departament de Territori i Sostenibilitat per a la seva consideració.

---

Per a poder assistir a la sessió de presentació dels treballs de l’11 de juny, cal inscriure’s prèviament AQUÍ.

---

PROGRAMA:

10:00 Benvinguda de la Plataforma

10:10 Introducció general (Sr. Agustí Vilà. Arquitecte i Sr. Ignasi Grau. Enginyer agrònom)

10:20 Anàlisi econòmica de la cadena de valor del vi i del cava. Transcendència territorial (Sr. Miquel Morell. Economista)

10:40 Estudi d’idoneïtat urbanística i territorial (Sr. Sebastià Jornet. Arquitecte)

11:00 a 11:30 Pausa

11:30 La xarxa viària i el Quart Cinturó (Sr. Jordi Julià. Enginyer de camins)

11:50 11:50 Proposta metodològica pel desenvolupament d’un atlas de qualitat paisatgística de la vinya. Avaluació comparada de la petjada paisatgística (Sr. Miquel Vidal. Dr. Arquitecte)

12:10 Els espais oberts en el PTPP. Una visió integral de l’espai vitivinícola (Sr. Ignasi Grau. Enginyer agrònom)

12:30 Torn obert de paraules

13:20 Cloenda i copa de Cava i Vi

Primera reunió del grup d’experts de la Plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”

El passat 19 de setembre es va reunir per primera vegada el grup d’experts que conformen la plataforma liderada per les patronals del cava i el vi Institut del Cava, Pimecava i UVIPE (Unió Vinícola del Penedès) i per CEPVI (Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola).

El grup està format per Jordi Julià, enginyer de camins; Sebastià Jornet, Agustí Vilà i  el Dr. Miquel Vidal, arquitectes; Rosa Fornas, advocada; Miquel Morell, economista i Ignasi Grau, enginyer agrònom. Tots els membres del grup compten amb una reputada experiència en planejament territorial.

Durant la reunió, es van establir els continguts  d’un primer document que té com a objectiu incidir en les bases del futur Pla Territorial. Tots els membres van exposar la necessitat de treballar les propostes que es vagin generant des d’una visió completa, que abasti el conjunt de la Vegueria. Està previst que aquest document es presenti al mes de novembre.

El grup s’ha emplaçat a una propera reunió durant la primera quinzena d’octubre.

La Plataforma “Defensem la Identitat Vitivinícola del Penedès” presenta al·legacions al PDUI de la ròtula Martorell-Abrera

Avui dia 24 de setembre de 2018, la Plataforma “Defensem la Identitat Vitivinícola del Penedès” ha presentat davant del Departament de Territori i Sostenibilitat un escrit d’al·legacions al Pla director urbanístic d’infraestrutures (PDUI) de la ròtula Martorell-Abrera.

La Plataforma té com a finalitat el reconeixement de la identitat vitivinícola, que és motor de la comarca i que per tant entén que ha de ser un aspecte clau de consideració en la planificació territorial del Penedès i de la Vegueria en general.

Avui per avui la Plataforma troba a faltar aquest reconeixement en els plans territorials que s’estan treballant. És en aquest sentit que des de la Plataforma es consideren part interessada en el PDUI de la ròtula Martorell-Abrera, en coherència amb els efectes que es puguin derivar per la formulació del Pla Territorial del Penedès.

S’observa des de la Plataforma que les propostes preliminars del Pla Territorial Parcial del Penedès (PTPP) a les quals s’ha tingut accés, mostren una estreta relació d’aquest amb les determinacions del PDUI de la Ròtula de Martorell-Abrera ja que es connecten amb diverses infraestructures, que tenen una gran incidència territorial en el Penedès, entre elles, la prolongació del Quart Cinturó (B40). És en aquest sentit que des de la Plataforma s’ha considerat necessari presentar al·legacions a l’esmentat Pla Director Urbanístic d’Infraestrutures.

Podeu consultar el document complert:

 

Primer contacte de la Plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès” amb el Departament de Territori i Sostenibilitat

El passat dimecres 1 d’agost, varem tenir a les oficines de l’Institut del Cava, una reunió amb representants del Departament de Territori i Sostenibilitat; concretament amb el Sr. Agustí Serra, secretari d’Hàbitat Urbà i Territori i el Sr. Xavier Reinaldos, Cap del Gabinet del Conseller.

La reunió convocada a petició de la Plataforma va tenir dos objectius:

1) Explicar de primera mà al Departament la raó de ser de la Plataforma així com les nostres inquietuds.

2) Obrir un canal de comunicació amb el Departament oferint les nostres aportacions que anirem treballant a partir d’un equip multidisciplinari, compost per tècnics d’alt nivell, especialistes experts en l’elaboració de Plans Territorials.

La valoració que fem de la reunió és positiva ja que vam tenir l’ocasió de tenir un canvi d’impressions amb el Departament clar i sincer, traslladant-nos els representants del Departament la seva intenció de treballar amb el “màxim consens”. També van mostrar una bona predisposició i receptivitat a les propostes que els anirem traslladant.

Alhora se’ns va donar la possibilitat de consultar els documents resultants de les sessions de treball del Pla Territorial, per tal de tenir accés a tota la informació que han anat generant, i que podrà servir de base pels treballs que des de la nostra plataforma es puguin generar.

Així mateix, ens van informar que el mes de setembre el Departament té previst realitzar una sessió de treball on informarà àmpliament de la situació del PTP del Penedès.

Finalment, ens van confirmar la reunió amb el Conseller, el Sr. Damià Calvet, que vàrem sol·licitar a l’inici de la creació de la Plataforma i que se celebrarà en les pròximes setmanes.

La Plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès” estén la mà per a crear un Pla Territorial Parcial del Penedès basat en el patrimoni vitivinícola

• L’organització aposta per un model que potenciï la protecció del paisatge com expressió de l’equilibri territorial

Pimecava, l’Institut del Cava, l’Associació Vinícola Catalana (AVC) i el Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVI) han presentat aquest dimecres 18 de juliol al VINSEUM, la Plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”. A l’acte, on també hi ha intervingut Ignasi Grau, enginyer agrònom, s’han presentat les bases sobre quin és el posicionament del sector vitivinícola del Penedès sobre el Pla Territorial Parcial del Penedès (PTP Penedès). Tots els ponents han destacat la importància d’organitzar la regió, sempre respectant les característiques del territori, on es potenciï la identitat vitivinícola. En aquest sentit, la Plataforma veu com una oportunitat la nova línia de treball que s’ha obert i s’ofereix a ser un actor actiu en la reordenació del Penedès.

Per obrir l’acte, els representants de les organitzacions que han encapçalat la iniciativa -Institut del Cava, Pimecava, UVIPE-AVC i CEPVI- han dibuixat el posicionament de la Plataforma. El president de Pimecava, Pere Guilera, ha lamentat la poca informació que s’havia rebut del projecte però ha valorat molt positivament la capacitat organitzativa del territori: “Hem d’estar contents de la ràpida resposta que ha tingut el sector i de la nostra voluntat en ser actius a l’hora de treballar en el pla territorial”. Guilera també ha destacat la importància de reafirmar el Penedès com “el pulmó verd productiu de Barcelona” i la seva importància en la creació de “producte interior brut de qualitat”. El president de l’Institut del Cava, Damià Deàs, ha expressat també la voluntat de sumar esforços amb l’administració per a crear un pla territorial potent i respectuós amb l’entorn: “Som conscients que necessitem infraestructures però que respectin el territori”. El respecte pel patrimoni paisatgístic i vitivinícola del Penedès és també un dels aspectes principals que ha destacat el president del grup UVIPE-AVC, Joan Huguet: “La vinya no es pot deslocalitzar”.

Pros i contres del PTP Penedès

Per la seva banda, Ignasi Grau, ha conduït una ponència on ha parlat d’alguns dels efectes que el PTP Penedès pot tenir al territori. Ignasi Grau ha apostat per la idea que el Pla Territorial s’ha de veure com una oportunitat. Per altra banda, ha destacat la importància del Pla Territorial com a base de l’ordenació, i que condicionarà el planejament dels municipis: “Els plans territorials són les parets mestres de l’ordenació del territori. Són la base d’ordenació del planejament municipal i condicionarà la nostra forma de vida i el nostre paisatge més proper”.

Ignasi Grau ha posat èmfasi en la certesa que la voluntat del Departament de Territori i de la Vegueria del Penedès, és fer participativa la formulació del pla territorial, però ha lamentat haver tingut accés a una proposta ja finalista. Aquest fet, ha dit, mostra que hi ha alguna cosa que no funciona, entre els redactors del pla, i la gent del territori que hi volen participar. En tot cas, ha remarcat que “les adhesions a la Plataforma, i la participació d’aquesta jornada, malgrat les possibles disfuncions, són també l’èxit d’aquesta participació”.

Dins de la ponència ha defensat el Penedès com un territori amb identitat vitivinícola, i ha expressat la necessitat de què el pla territorial ha de ser capaç d’expressar aquesta identitat d’una manera completa.

En relació a les infraestructures, ha defensat la necessitat de treballar en estratègies de compacitat i reciclatge, directrius que són estratègiques pel Departament de Territori i Sostenibilitat, tenint en compte, especialment, que el Pla Territorial es redacta en el marc d’una AP 7 sense peatges.

Ignasi Grau ha acabat la seva intervenció, ressaltant que la Plataforma va néixer amb dues velocitats. Una primera per fer palès la preocupació del territori, i expressar la voluntat de participació en el Pla. Aquesta primera fase ha culminat avui amb la presentació de la Plataforma. La segona fase, és iniciar el camí de generar continguts i propostes que es puguin incorporar al Pla Territorial, o en tot cas, generar debat i ser un test de força de les propostes que Territori i la Vegueria puguin definir, per assegurar, entre tots, que són les millors possibles.

En aquest context ha introduït que la Plataforma es dotarà d’un equip tècnic amb diverses disciplines, de professionals de primer nivell, per establir complicitats i diàleg amb els redactors del Pla Territorial.

La preservació del territori com a riquesa

El director del CEPVI, Miquel Vidal, ha explicat que el territori ha viscut immers en un plantejament territorial molt eficient en els espais urbans, en els assentaments, però sovint mancat de recursos en l’àmbit agrícola i rural. El Dr. Vidal ha manifestat que “per a la gran majoria de la població, la seva identitat és el paisatge”. Finalment ha defensat que el Penedès ha de deixar de sentir-se amenaçat i ha de reivindicar la seva autoestima: “Al Penedès hi cap tothom, però amb mesura, segons les característiques del territori. Cal que interpretem el PTP Penedès com una eina útil, no com una amenaça”.