Qui som

Logos


Els agents socials del territori promovem la creació de la Plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”, pel seguiment del nou Pla Territorial Parcial del Penedès

Un bon nombre d’agents socials del territori liderats per les patronals del cava i el vi Institut del Cava, Pimecava i UVIPE (Unió Vinícola del Penedès) i per el CEPVI (Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola), veiem grans amenaces al plantejament actual del Pla Territorial Parcial (PTP) del Penedès.

Per les informacions i documents previs coneguts, el PTP del Penedès apunta a ser l’instrument receptor de les demandes que es fonamenten erròniament en el malentès de que l’espai de la vinya és un espai “buit”, malmetent el model d’èxit cultural, social i econòmic d’aquest territori.

Per què considerem una amenaça l’actual PTP del Penedès?
L’absència fins avui de transparència en la gestió del PTP del Penedès genera una forta i progressiva inquietud social en general respecte el futur de la identitat vitivinícola del Penedès que es manifesta en preocupacions concretes.

  • Proposta de quart cinturó
    – Per la generació de problemàtiques puntuals, malgrat la seva extensió, com la desencertada proposta del IV Cinturó que comporta el risc de greus problemes tant per a paisatges singulars de la vinya, com per a diversos nuclis urbans: Espiells, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Llorenç d’Hortons, La Beguda Alta i Baixa i Sant Joan Samora.
    – Per la seva afecció directa i indirecta a grans extensions de vinya.
    – Per la seva afecció directa a Paratges de Cava Qualificats. Territoris, entre d’altres, que generen el cava, avui per avui, de major qualitat, i que mostren el valor també econòmic i l’activitat dels territoris amenaçats.
    – Per l’afecció que causa a diferents cellers de la zona i al seu entorn, que és part indissociable de la seva activitat econòmica.
  • Proposa un canvi de categories dels espais oberts
    – La pèrdua del conreu de la vinya com a sòl de protecció, introduint per sobre graus de protecció diversos, amb unes categories noves, però que fan perdre la identitat de la comarca, i de pas la protecció d’aquest conreu per si mateix: l’estructura dels espais oberts de la comarca es manté a partir d’unes proteccions que no són la vinya.
    – Obvia els enclavament vitivinícoles, com cellers i masies que contenen explotacions que, com a elements generadors de paisatge comporten la gestió del territori al seu voltant. Aquest reconeixement és clau per entendre avui els espais oberts al Penedès. Avui aquestes masies i cellers ofereixen nous serveis de gran qualitat també associats al turisme, que exporten el nostre paisatge arreu del món.
    – Malgrat intenta especialitzar els espais de connexió amb noves categories, genera encara un planejament excloent amb característiques que en realitat es superposen. El nou planejament ha de permetre una lectura de capes, on convisquin diverses realitats i demandes sobre un mateix territori. Aquesta metodologia permetrà una lectura més completa i complexa, permetent sobreposar proteccions naturals i econòmiques; valors socials i culturals; etc. Fet clau en uns espais oberts tant dinàmics com els de la vinya.
  • Traça nous vials secundaris i implantacions d’activitat amb una gran afecció a paisatges de gran valor
    Atenent a afeccions prèvies, com el corredor de l’AVE, o a demandes de mobilitat sobrevingudes per implantacions logístiques puntuals recents. No és possible que els interessos privats de determinades implantacions justifiquin la pèrdua de la qualitat del paisatge de poblacions senceres, com Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Sadurní, l’Arboç o Banyeres del Penedès. El paisatge és un bé comú, i al Penedès, la vinya n’és el principal generador.
  • Desconsidera el valor singular del paisatge de la vinya que cal vincular-lo al planejament amb caràcter normatiu, a partir de les directrius del Catàleg de Paisatge així com de l’ actualització de la Carta del Paisatge
    El paisatge vitivinícola es una actiu econòmic social i cultural irrenunciable pel desenvolupament del Penedès que cal llegir des d’ una dimensió també estètica per evitar intervencions tòxiques.